lunes, 19 de septiembre de 2016

'Una altra escola': valoració del documental de '30 MINUTS'



He pogut veure el documental que van emetre ahir a TV3: 'Una altra escola' (http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/una-altra-escola/video/5620064/). En la línia del que he anat comentant en altres articles, és una producció que incideix en el 'donar publicitat' a un determinat model d'escola que s'està potenciant tant des dels mitjans públics com privats (Ara, TV3, La Vanguardia, El País...), donat-se especial ressó a grups com les escoles dels Jesuïtes o el Col·legi Montserrat de Barcelona. Un dels principals problemes d'aquest model és que s'acostuma a plantejar, com podem copsar des de la presentació que es fa del documental tot just començar, en termes maniqueïstes, d'oposició entre models: Escola Nova vs Escola Tradicional. 

El presentador comença parlant d'uns suposats 'mètodes tradicionals que han envellit de forma accelerada'. A què es refereix? Què són aquests 'mètodes tradicionals'? Una suposada escola basada en professors que parlen tota la classe i fan copiar als alumnes coses tota l'estona? També parla de 'estratègies pedagògiques caduques que potencien el desinterès i el fracàs escolar'. Quines són aquestes? Amb les dues frases que he comentat, es refereix també a models com l'aprenentatge per descobriment que tenen més de 100 anys i dels quals s'ha demostrat la seva ineficàcia en moltes ocasions?

Altres cops ho he comentat. Al documental abunden els llocs comuns, les frases recurrents... com les següents:

'Només fent aprenem, per tant hem de fer': per suposat. I escoltar, llegir... També és fer. Com ho és aplicar, explicar... En funció de l'edat, coneixement, context... Aplicarem una o altra estratègia.

'L'alumne aprèn fent, no aprèn escoltant': aquesta frase presenta una contradicció 'in terminis' molt important. Com hem comentant, quan escoltes, fas. És clar que a escriure, per exemple, s'aprèn escrivint, però també podem aprendre escoltant, llegint, mirant... Per què aquesta mania d'oposar les idees i els plantejaments per defensar les pròpies postures?

'El professor s'allibera de la pesada càrrega de transmissor oral del coneixement': si us plau. Des de quan els professors de primària ens hem dedicat a estar un mòdul sencer de classe transmetent coneixements de forma oral??? I no es pot despreciar d'aquesta forma una la transmissió oral de coneixements que, per determinats continguts, situacions i contextos pot ser la millor opció. El bon mestre dominarà un ampli ventall de situacions, estratègies didàctiques, coneixements... Per poder-se així adaptar als seus alumnes, context...

Al documental no manca l'atac a l'avaluació estandaritzada; en diversos moments es critiquen la selectivitat, les 'anacròniques proves de l'administració', els exàmens... que ja vaig comentar al meu darrer article: http://unestelalalba.blogspot.com.es/2016/09/en-defensa-de-la-evaluacion.html

En el documental he trobat a faltar el que ja he comentat en altres ocasions: un debat seriós educatiu que fugi dels llocs comuns i del debat maniqueu entre blocs, que cerqui l'evidència de resultats de les diverses pràctiques i no es quedi només en l'aplicació i reproducció irreflexiva de pràctiques que poden semblar molt boniques i molt bones a primera vista per l'alçada de les seves intencions però que, a la pràctica, tenen efectes escassos i reals en l'aprenentatge dels alumnes. Altres països, com Finlàndia, que posen com a exemple, són capaços de dur a terme aquest debat. Un problema que tenim al nostre país és que no tenim una investigació educativa seriosa i desenvolupada que permeti dur-lo a terme. En altres articles ho he comentat: per què no és possible al nostre país una pràctica educativa que incorpori les diverses estratègies didàctiques més efectives? La instrucció directa a tot el grup, el treball individual ben estructurat, el treball cooperatiu...