Avui ve una entrevista al diari Ara a Eduard Vallory, coordinador del projecte ‘Escola Nova 21’. Des del primer moment, en sentir els eslògans, els referents que s’invocaven (Dewey, l’Escola del Mar…), les escoles que hi participaven… No em va fer el pes. Després de llegir l’entrevista que li fa el Carles Capdevila em confirmo en allò que pensava: un projecte buit i que cau en els típics missatges del progressisme educatiu: fora assignatures, exàmens, fer tot per projectes, crítica de la memòria...
Aquí van algunes de les ‘perles’ de l’entrevista, que aniré comentant:
¿Sou una plataforma per canviar l’escola o per recollir i agrupar i compartir els canvis que ja s’hi fan?
Intentem generar un canvi de paradigma. Passar de l’escola centrada a transmetre coneixements prèviament establerts, els que tenim al llibre de text i al cap del mestre, a una escola centrada en un aprenentatge que sigui útil per al dia a dia dels infants i futurs adults. I requereix canviar molt. L’estructura de l’escola, la formació dels mestres, els indicadors. Procurem visualitzar que com a país podem aspirar a aconseguir que totes les escoles tinguin un estàndard bàsic, que en diem escola avançada.
Ja hi tornem amb el ‘canvi de paradigma’ i la crítica al currículum. A diferència del que afirma Vallory, un dels objectius principals de l’escola ha de ser la transmissió del coneixement, de la cultura pròpia d’un país, d’una societat. Conèixer la seva història, el seu context, els seus referents… És fonamental i útil pel dia a dia dels infants i futurs adults. La crítica al llibre de text? El llibre de text és una molt bona eina per recollir aquest conjunt de coneixements. Per suposat que no ha de ser l’única font, però la crítica que fa a la transmissió d’uns coneixements ‘prèviament establerts’ és profundament antiintel·lectual. Per exemple, si el català o la història d’Espanya no són ‘útils’ pels nostres alumnes en el dia a dia, no els ensenyarem? L’utilitarisme com a criteri educatiu???
¿Del que tens al cap sobre com hauria de ser una escola ja en tenim alguna a Catalunya?
Sí, n’hi ha. I n’hi ha en molts llocs del món. Els elements clau són que tingui com a propòsit el desenvolupament de competències o capacitats per poder-te desenvolupar amb naturalitat a la vida. I que tingui unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem. Estem en un període de transició. Del model d’escola que pensava que hi havia uns continguts fixos que s’havien de transmetre al model competencial pensat per desenvolupar capacitats.
El mateix… Una ‘escola que pensava que hi havia uns continguts fixos’??? És clar que hi ha uns 'continguts fixos’. Com afirma Eric Donald Hirsch en els seus escrits, hi ha una sèrie de coneixements d’història, de geografia, de biologia, lingüístics… Que canvien molt a poc a poc, i els aspectes que cal ensenyar es modifiquen de forma progressiva. És clar que hi ha continguts fixos que transmetre. Competències? Sí, és important ser competents, però per a ser-ho val tenir fonamentalment coneixements, habilitats… que s’ensenyen a l’escola.
L’escola d’aquí 10 anys no tindrà assignatures?
Les assignatures van ser un instrument per transmetre un tipus de coneixement. Si l’objecte d’estudi ha de ser la realitat, perquè el que vols és desenvolupar capacitats i competències per donar-hi resposta, el que abans era un instrument que et permetia accedir a aquest coneixement ha acabat sent la finalitat. Estudies l’assignatura, no estudies l’objecte d’estudi. Passa el mateix amb els exàmens, que acaben sent una finalitat i no un mitjà. I has transformat l’escola en una gimcana en què la funció és anar passant proves, i qualsevol estratègia que facis per passar proves és òptima, perquè el resultat final que et valoraran és haver-les passat. No l’aprenentatge.
La crítica que fa a les assignatures no té ni cap ni peus… Les assignatures i disciplines acadèmiques són la millor manera que tenim d’organitzar el coneixement de la realitat. Com que les assignatures o els exàmens acaben sent una finalitat? Si us plau… Són mitjans per assolir l’aprenentatge. Ara bé, si com Vallory negues la importància del coneixement i de l’aprenentatge...
No caldrà que hi hagi exàmens?
Si els exàmens són una manera de demostrar que has recordat una informació que pots trobar en un altre lloc no tenen sentit.
Però algun tipus d’avaluació hi ha d’haver.
Relacionada amb l’objectiu. Com avalues que algú sap comunicar? No ho pots avaluar amb un examen. Com avalues que algú sap ballar? No descrivint-te el tango. Com avalues que algú tingui empatia? O sensibilitat mediambiental? ¿O que algú no desenvolupi actituds xenòfobes? Com avalues que algú tingui capacitat de solucionar problemes? ¿O de pensar críticament?
Aquestes dues preguntes sobre l’avaluació són de ‘traca’… Està clar que els exàmens no han de ser la única eina d’avaluació, però es ‘carrega’ els exàmens i no concreta cap tipus d’avaluació que permeti valorar la implantació i resultats de les idees que defensa. En un altre dels articles del blog ja vaig parlar sobre la crítica a la memòria. I com que no pots avaluar amb un examen si algún sap comunicar o no? I fer una redacció? I preparar una exposició… El perill de plantejaments com el de Vallory, que acaben en refusar qualsevol avaluació, és important.
En altres articles crec que ja ho he comentat; davant de moviments que el que em sembla és que ‘venen fum’, defenso una innovació educativa que es fonamenti en la realitat i en l’evidència científica, i que tingui clares les finalitats de l’educació. Aquí deixo anar algunes de moltes:
- Bastir un currículum complet, seriós, humanista… Amb continguts d’història, de geografia, amb les llegendes, mites i històries que conformen la nostra cultura occidental (com el de la Core Knowledge Foundation: http://www.coreknowledge.org/ ).
- Aconseguir una millora real de la lectura i de la comprensió lectora. El vocabulari i el seu domini és fonamental per a la millora dels resultats.
- Millorar la didàctica de les matemàtiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario